Començant des de Sant Pere que és posseïdor de les claus del cel fins a les claus del nostre propi domicili, es pot pensar que les claus al llarg de la seva història de 4.000 anys enrere han suposat per a l’home un símbol d’estatus i poder tenint en compte que concedeixen la possibilitat d’accedir a llocs en els quals només poden entrar el qual tingui la clau en el seu poder.
Aquest tipus de mecanisme de seguretat i custòdia s’utilitza des de temps antics. Teodor de Samos és l’inventor al qual se li presumeix aquest creació al segle VII a. C. encara que vaig crear que és possible que es comencessin a utilitzar molt abans.
Les claus del poder
Al principi les claus eren de grans dimensions i el material utilitzat per a la seva fabricació va ser la fusta segons ens explica la clau trobada en un jaciment de l’Iraq amb unes dimensions de 1,2 metres. La mida de la clau estava directament relacionat amb la importància de la porta que s’obria. En els seus principis a l’antic Egipte només eren utilitzades per les persones de l’alta societat per custodiar les seves residències, més endavant amb els grecs i romans l’ús de la clau es va popularitzar sent usada per gran part de la població per salvaguardar les seves llars o custodiar caixes amb els seus preuats béns.
Amb l’augment de la demanda de claus aquestes es van fabricant en una mida cada vegada més petit i de metall el que permetia la possibilitat de fer claus iguals amb més exactitud, ja que el tallat de claus havia de ser meticulós perquè el desplaçament dels bombins per obrir i tancar fos el més lleuger possible. A priori un giny senzill però sobre el que fa gran responsabilitat.
Des dels temps en què van aparèixer les primeres claus i panys fins al nostre dies amb l’arribada de l’era digital on disposem de panys amb contrasenya, claus electròniques o portes que s’obren a través de lector de retina o empremtes, els serrallers han hagut de anar superant i anar un pas per davant dels lladres que al seu torn també s’han anat sofisticant en els seus assalts.