L’escut és un element clau en la protecció del pany, és la primera mesura de defensa contra atacs dels delinqüents, i no només una peça decorativa com la majoria pensa.
La peça de metall que es troba a la part exterior de la porta, just al davant del barret fort, és l’escut. Envolten el cilindre, protegint-lo dels mètodes que s’empren per danyar el barret fort i evitant que els lladres tinguin accés a l’interior de l’habitatge o comerç. El grau de protecció que l’escut ofereix depèn del tipus i les característiques que tingui.
Els escuts són la millor defensa contra lles tècniques de l’ús de pinces, claus angleses, trepant, rossinyols i altres eines que fan malbé totalment l’estructura interna del barret fort. Els principals mètodes de robatori que evita són els següents:
Ruptura del barret fort, quan el cilindre està al descobert i queda una mica cap a fora de la porta, sobresortint per no ser de la mida adequada, s’agafa amb alguna eina com una mordassa o pinces, i d’uns moviments laterals o verticals violents es parteix el cilindre, podent-se extreure la meitat i arribar al mecanisme del pany.
Extracció del barret fort, amb aquesta forma de robatori, es parteix igualment el barret fort, la diferència està en que utilitzant aquesta tècnica no es necessita que el barret fort sobresurti de la porta, sinó que s’utilitza un extractor que tira d’ell mitjançant un cargol especial. Aquesta eina empra una força descomunal per partir els cilindres i treure’ls.
Trepat del barret fort, amb aquest mètode els delinqüents lligat el bombí per trencar el mecanisme que bloqueja el pany. Els lladres només necessiten que el rotor de l’barret fort quedi a la vista.
Bumping i ganzuado del barret fort, aquestes formes de vulnerar el pany són menys agressives i es basen en poder manipular el mecanisme accedint per l’obertura de la clau.
Existeixen molts tipus i models d’escuts en el mercat, però a trets generals es poden classificar en quatre tipus diferents.
El primer tipus és d’escut obert, envolta completament al barret fort deixant a la vista el perfil del cilindre. Aquest escut protegeix només contra el trencament del bombí ja que no permet que pugui agafar-se per estirar-lo.
També hi ha l’escut semitancat que envolta el barret fort i protegeix la part frontal inferior del cilindre, de manera que a més d’evitar el trencament, impedeix que pugui extreure el barret fort. No obstant això, no protegeix contra el trepant.
D’altra banda, hi ha l’escut tancat que envolta tot el bombí i protegeix tot el frontal, de manera que només deixa a la vista l’obertura de la clau. Amb aquest tipus d’escut s’evita el trepat del barret fort.
Per finalitzar es troba l’escut magnètic, és molt semblant al tancat, però afegeix una espècie de tapa que amaga completament el bombí i que només es desplaça amb l’ús d’una clau magnètica concreta. D’aquesta manera en no poder accedir de cap manera al barret fort, el pany queda protegida davant de qualsevol atac.
Per triar un escut que aporti la major seguretat cal fixar-se en una sèrie de característiques. La primera és que la seva estructura sigui tancada completament, perquè no es pugui accedir al barret fort. Ha de tenir un rotor d’acer que en girar dificulti l’extracció del barret fort amb mètodes violents. La base de l’escut ha de ser abocardada, perquè es pugui instal·lar en tot tipus de portes incloent les blindades i cuirassades. I finalment ha de tenir un sistema de subjecció de qualitat, d’uns 6 cargols aproximadament.
